martes, 10 de noviembre de 2009

¡Visc a Facebook!


Facebook és la pàgina més visitada a Internet a nivell mundial per darrera de Google, no només això, ¡és la pàgina més buscada dins de Google!

Quan em van dir això vaig pensar que el Sr. Facebook estaria molt content de que el seu producte tingues tan bona acollida. S’havia de sentir molt orgullós de haver cobert una necessitat tant bàsica de la humanitat com és la xafarderia. Ara els nois poden mirar les fotos de les noies guapes i les noies guapes poden mirar a altres noies per assegurar-se que no surtin més guapes que elles. A més tothom pot satisfer el seu egocentrisme posant-se la foto de perfil on surt més bé i fer una competició de qui té més amics; que sempre és molt més divertit que col•leccionar cromos o segells.

Però tornant a les fotos de perfil ¿Us heu fixat que a les fotos de perfil tothom surt bé? No hi ha gent lletja. Si tots tinguéssim la cara que ens surt a la foto de perfil només hi hauria gent guapa al món. Els lletjos no han de patir per res, sempre hi haurà un lloc al món on es poden camuflar. Sí, definitivament el Sr. Facebook es mereix el seu lloc al rànquing mundial.

¿Però s’ho creu algú això? Fes una reflexió i intenta recordar el dia que et vas fer Facebook. Era un dia plujós que no venia de gust sortir de casa i vas pensar que aquella era la millor manera de perdre aquelles hores. Perquè el Facebook és això. Un malgastar innecessari de temps. Tu fas esport, deixes de fumar i menges més sà per viure més anys. ¿I perquè? Perquè així podràs invertir aquets mateixos anys que has guanyat en aquesta pàgina diabòlica. I sí, és diabòlica. El Sr. Facebook és en realitat Lucífer. Aquella mateixa tarda que tu et vas fer Facebook va ser la tarda que tots els teus amics es van fer Facebook. Tothom estava d’acord en que aquella tarda s’havia de fer això i no una altre cosa. ¿No us sembla estrany? Inclús Can Ballús té Facebook. I Can Ballús no és una persona. És una casa de turisme rural. Això només pot ser màgia de la més foca. Estar clar que en realitat el Sr. Facebook és un bruixot que ens té a tots enganyats dient que tenim 200, 300 o 472 amics. Això és mentida Sr. Facebook. Em sembla que no he conegut a tanta gent en tota la vida. I molt menys com per poder dir que són els meus amics. I no, no vull fer el test de “como vas a morir”, ni el de “cual es la profesión que va contigo”, ni “ que personaje de FRIENDS eres” , ni “pedirle consejo al Dr. House” . Aquell tio és un yonkee d’allò més desagradable amb la gent. ¿Com poden saber com em moriré? Una de dos o el Sr. Facebook ens està prenent al pel (que no crec, perquè si surt a Internet ha de ser veritat) o fa màgia negre. Tu mai t’havies volgut fer del Facebook, ¿recordes? Pensaves que era una violació de la teva intimitat i que no cauries en els mateixos errors que els teus amics. Com justifiques que ara en tinguis?... Ho veus?... No pots....MÀGIA NEGRE!

Ara ja saps que toca. És moment de pensar en tu i cuidar-te. Has descobert el parany on havies caigut i has de recuperar el temps perdut. Trenca el malefici, tenca el Facebook i reserva habitació per passant un cap de setmana a la muntanya, o a la ciutat... Vine a Can Ballús, a plena muntanya i a tan sols 20 minuts de Barcelona.

¡Visc a Facebook!

miércoles, 30 de septiembre de 2009

L'estiu s'acaba




No et sap greu quan els dies es comencen a escurçar i surts de la feina que ja és fosc? Les nits es fan llargues i ja no son divertides perquè no les pots passar a les terrasses dels bars, on hi comenta a fer fred. Els xiringuitos de platja ja han desaparegut i la gent ja no ensenya les cuixes…

Es que no ho veus que ploren inclús els arbres i deixen caure fulles enlloc de llàgrimes…Que no ho veus que el cos et demana un pijama més gruixut a la nit i ja no pots dormir despullat? Que no veus la tele o llegeixes revistes, on tothom diu que la grip A et vindrà a buscar si no et portes bé? Que l’home del sac està passat de moda i ha quedat substituït?

És clar que no ho veus, perquè saps que Can Ballús existeix, i allà els dies no es fan més curts, és que la màgia de la nit es fa més llarga. Allà els arbres no ploren, es basteixen de gala perquè els hi vegis els colors i els hi tiris piropos. Allà la calor no desapareix, s’agafa vacances perquè el fred et doni una excusa per encendre la llar de foc i miris còmodament per la finestra; perquè no passis calor quan facis una barbacoa al mig dia i perquè puguis portar aquell jersei de llana de coll alt que només t’agrada a tu.

Veus que bé que s’està a Can Ballús? Que esperes a passar-hi la tardor?

domingo, 19 de julio de 2009