L'estiu s'acaba

No et sap greu quan els dies es comencen a escurçar i surts de la feina que ja és fosc? Les nits es fan llargues i ja no son divertides perquè no les pots passar a les terrasses dels bars, on hi comenta a fer fred. Els xiringuitos de platja ja han desaparegut i la gent ja no ensenya les cuixes…

Es que no ho veus que ploren inclús els arbres i deixen caure fulles enlloc de llàgrimes…Que no ho veus que el cos et demana un pijama més gruixut a la nit i ja no pots dormir despullat? Que no veus la tele o llegeixes revistes, on tothom diu que la grip A et vindrà a buscar si no et portes bé? Que l’home del sac està passat de moda i ha quedat substituït?

És clar que no ho veus, perquè saps que Can Ballús existeix, i allà els dies no es fan més curts, és que la màgia de la nit es fa més llarga. Allà els arbres no ploren, es basteixen de gala perquè els hi vegis els colors i els hi tiris piropos. Allà la calor no desapareix, s’agafa vacances perquè el fred et doni una excusa per encendre la llar de foc i miris còmodament per la finestra; perquè no passis calor quan facis una barbacoa al mig dia i perquè puguis portar aquell jersei de llana de coll alt que només t’agrada a tu.

Veus que bé que s’està a Can Ballús? Que esperes a passar-hi la tardor?